Tot i que la violència de gènere sigui un tema que cada vegada es treballi més a les escoles i instituts i ens consti que s’ha avançat en la presa de consciència entre els joves de les desigualtats de gènere encara vigents en l’actualitat, paradoxalment, les dades indiquen un cert retrocés en les creences que tenen els joves relacionades amb el tema.
Avui dia en països europeus com Espanya 1 de cada 5 adolescents i homes joves creu que la violència de gènere és tan sols un invent ideològic i en un estudi realitzat per Espanya 4 de 10 homes consideren que les desigualtats de gènere són elevades. L’estudi del FAD indica que el 24% dels joves diuen que la violència de gènere és inevitable.
Però hem deixat enrere els estereotips de gènere o el mite de l’amor romàntic, o encara és una tasca pendent en la societat del segle XXI? Des de la infància la societat encasella els infants a adoptar uns rols de gènere molt clars, com per exemple el tipus de roba i el color de la roba, les joguines amb les quals han de jugar (vehicles i animals per als nens, nines i firetes per a les nenes). Parlem dels estereotips de gènere. Més exemples: els joves quan han d’escollir el seu futur laboral poden sentir-se pressionats a una certa classificació d’oficis: per als nois, feines més aviat físiques (paletes, fusters, etc.) i també d’una gran exigència i visibilitat pública (carreres cientificotecnològiques, polítiques, etc.), mentre que les noies les relacionem amb carreres de caràcter més humà i de cures com ara professores, infermeres, cuidadores, etc.
El mite de l’amor romàntic es basa en què les relacions de parella són sacrifici i esforç ja que han de durar per sempre, o dit d’una altra manera, que has d’estar disponible i atendre totes les necessitats de la teva parella encara que signifiqui renunciar a tu; igualment, defensa que sentir gelos per la teva parella és natural i inevitable. En les pel·lícules de Disney, per exemple, al desenllaç de les històries els infants aprenen que els protagonistes enamorats acaben junts per sempre.
La conclusió és que no hi ha d’haver rols de gènere per als infants, que puguin determinar el seu futur i fer-los infeliços. Que els joves puguin vestir o escollir el treball lliurement, sense cap pressió ni estereotip de gènere que els limiti hauria de ser la nostra lluita.
