Durant tota la història de la humanitat les dones han estat molt poc representades en l’àmbit de la ciència. Segons les dades de l’Organització de Nacions Unides (ONU), menys del 30% d’investigadors científics són dones. Això implica que les nenes que volen ser científiques no tenen referents. Tot i això, cada vegada n’hi ha més.
Quan veuen més dones científiques reconegudes, les nenes poden sentir-se més motivades per estudiar ciència i triar una carrera en aquest àmbit. Això ajuda a canviar la visió tradicional segons la qual la ciència és només per als homes. Com per exemple ho corroboren la neuròloga Mercè Boada Rovira o la bioenginyera Núria Montserrat i milers més que han inspirat a nenes.
Les contribucions de les dones en la ciència han estat ignorades o minimitzades.
Això es veu clarament en exemples com el d’Hipàtia d’Alexandria, una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica molt important, o en moltes altres grans científiques que han fet grans avanços significatius. Això fa que la història no estigui completa, perquè les aportacions de les dones també són una part clau de com hem arribat fins aquí en la ciència.
Per sort, cada vegada se li dona més importància i hi ha més representants femenins en aquest àmbit.
