El dimecres, 10 de desembre vam entrevistar en Carles Cors, ja que a l’optativa de Fem reporters vam fer un projecte sobre l’entrevista. Ens interessava, ja que és cellerenc, professor de l’Institut Rafael Campalans i és músic en una banda.
-Quan et va començar a agradar el món de la música i del teatre?
Em vaig començar a interessar per la música perquè el meu pare de tota la vida que era cantant, i el món del teatre, perquè soc de la Cellera de Ter i hi havia molta tradició teatral, s’hi feien moltes activitats artístiques als anys 80 i 90, i hi continua sent. Sempre m’ha agradat la música i el teatre.
-Et va inspirar algú a començar aquesta aventura artística?
Com us deia, em va inspirar el meu pare i la Cellera per aquesta tradició, i molts artistes que li han agradat.
-Què vas estudiar?
Després de batxillerat vaig estudiar magisteri musical, que era la carrera de professor especialitzat amb la música.
– T’agrada dur el projecte de la ràdio aquí a l’institut?
M’agrada molt perquè quan treballava a un institut de Barcelona ja duia el projecte de la ràdio, i també els meus amics quan venien a aquest institut, ja feien ràdio, i el fet de reprendre aquest projecte aquí em recorda els meus amics i em fa molta il·lusió.
-Per què vas venir a fer de professor aquí a l’Institut Rafael Campalans?
Vaig venir a fer de professor aquí a l’institut, ja que soc de la Cellera de Ter i aquest poble està inscrit a l’institut, és el centre que em queda més a prop i tinc un vincle especial amb aquest centre.
-Tocaves en una banda de música, oi? Quina i per què?
Encara toco en una banda que es diu ‘’Le Croupier‘’. Vam començar la banda per unes ganes de passar-ho bé i una necessitat expressiva per fer la nostra pròpia música.
-Quina va ser la cançó que et va agradar més compondre?
La cançó que m’ha agradat més compondre va ser quan el Circ Raluy em va encomanar que fes l’himne del circ.
– Com et vas iniciar en el món del teatre?
Doncs, el teatre va ser molt per la Cellera, també, perquè a la meva època hi havia molts cursos d’interpretació escènica.
– Sabem que l’última interpretació que estàs fent és Sicalíptiques… L’estàs gaudint, està funcionant?
Està funcionant molt bé, ja portem 40 actuacions en cinc o sis mesos i estic molt agraït.
-Com compagines la feina de professor i d’artista?
Sempre dic que si fes només de professor o només d’artista em faltaria una cosa, la felicitat depèn de l’equilibri laboral, i també és difícil amb dos fills petits, com és el meu cas, i a vegades no vinc a l’institut, és difícil amb el tema família… I, pràcticament, quasi cada cap de setmana toco.
